Vora 80.000 persones van fugir del nazisme entrant a Espanya travessant els Pirineus amb alçades de fins a 3.400 metres.
Vaixells d'emigrants en el Mediterrani: llavors i avui la gent fuig dels estats de violència, guerra civil, la discriminació, la pobresa i les catàstrofes. Noborder Network · flickr.com CC BY 2.0 (Xarxa “Sense Fronteres”)
Fugida d'Europa
El feixisme triomfa a Europa: El 1922 Mussolini és el Cap d'Estat a Itàlia, el 1933 El Nacional Socialisme arriba al poder a Alemanya, el 1939 el líder colpista Franco guanya la Guerra Civil Espanyola. El règim de Hitler i la seva tirania antisemita empeny als disidents a la clandestinitat i l'exili. La jueva comunista Lisa Fittko es passa a la clandestinitat el 1933 i lluita contra Hitler abans de fugir de Berlín (1+2➘):
Molts volien fer alguna cosa contra Hitler. Però no es podia parlar. Així que vam imprimir fulletons, que he escrit a màquina, però fins i tot el escriure a màquina era sospitós. Van enxampar a un grup de gent molt jove distribuint paperetes. A la presó em descriuen perquè es pensaven que feia temps que estava a l'exili. Estava clar que tenia que fugir.
Fugint de la ocupació alemana: França, en Gien, 19.06.1940
Bundesarchiv, Bild 146-1971-083-01 / Tritschler / CC-BY-SA, via Wikimedia Commons
Polítics d'esquerra, artistes, jueus, activistes comunistes i socialistes, científics, lluitadors sindicals o antifeixistes fugen de la persecució, la tortura, els camps de concentració i de la mort. (3➘)
Amb la invasió de Polònia l'1 de setembre de 1939 per part de l'Alemanya nazi, comença la Segona Guerra Mundial obligant a cents de milers de persones a fugir dels països ocupats d'Europa, tot sovint cap a França. Després de la derrota de França el 1940, la fugida continua cap al sud, on el país encara no està ocupat. Molts arriben a la ciutat portuària de Marsella. Ara la única sortida és per mar o a través dels Pirineus, malgrat sigui l'Espanya de Franco, i seguir cap a Lisboa a Portugal i d'allà en vaixell cap a Mèxic, Cuba o els Estats Units d'Amèrica. (4➘)
Ajuda per fugir per els Pirineus
A Marsella, moltes víctimes de la persecució nazi aconsegueixen visats i passatges per vaixells cap a l'exili. Però la ciutat portuària es converteix en una trampa quan els vaixells deixen de llevar àncores. La única opció és escapar per els Pirineus, travessant Espanya fins a Lisboa.
(5➘)
A la ciutat fronterera de Cervera els socialistes Claire i Henry Ehrmann son expulsats del tren perquè no tenen visat. Joves i experimentats assoleixen l'èxit al tercer intent a través de les muntanyes des de Banyuls fins a Portbou.
(6➘)
L'alcalde ens va explicar el camí. Per no ser vistos, vam pujar de nit pels senders de les muntanyes. Vam sentir veus que venien del carrer, però només eren uns borratxos. No va ser ni difícil ni fàcil, més aviat esgotador. A dalt, des del serrat, vam veure les llums de l'estació fronterera espanyola. Hores més tard, a la una de la matinada vam baixar cap allà.
Una de les rutes clandestines més importants és el camí del contraban, uns 16 km des de Banyuls a través dels Pirineus francesos fins a Portbou, a Espanya. Per la fugida, el recolzament de passadors com Lisa i Hans Fittko és crucial per trobar els camins ocults i evitar les patrulles frontereres.
Moltes xarxes ofereixen ajuda (organitzada) per fugir i amb gran risc personal salven la vida de desenes de milers de persones. En aquestes xarxes d'evasió hi actuen miners, espanyols republicans (a l'exili), i també membres de la Résistance i dels Aliats. L'increment de la vigilància en la frontera dels Pirineus els obliga a prendre rutes d'escapament cada cop més perilloses en els Pirineus centrals, amb passos cada vegada més alts i més nevats.
Lisa Fittko va néixer el 1909 com Lisa Ekstein i va créixer a Viena i a Berlín. Tot i que a partir del 1933 es veu severament compromesa com a jueva i comunista, ella continua duran mesos la seva lluita contra Hitler des de la clandestinitat. A Praga coneix Hans Fittko, que havia hagut de marxar de Berlín per ser comunista. Junts escapen cap al sud de França, allà on el país encara no ha estat ocupat. Tot i ser perseguits, Lisa i Hans s'estan 7 mesos a Banyuls i a partir del setembre de 1940 col·laboren en la fugida d'altres. (7➘) El primer perseguit que Lisa Fittko porta a la frontera espanyola és Walter Benjamin, amb l'ajuda de l'alcalde socialista de Banyuls, Vincent Azéma.
Uns amics m'havien parlat de l'alcalde Azéma. Duran la Guerra Civil Espanyola va col·labora en el contraban de medicaments i va ajudar a creuar la frontera a vàries persones. Ell em va dibuixar el camí en un paper. Li vaig dir a Benjamin que jo mai havia fet la ruta i li vaig preguntar si estava disposat a córrer el risc. Ell va dir: el risc seria quedar-me.
A la matinada s'ajunten discretament amb els treballadors que van de camí cap a les vinyes: sense equipatge, en lloc de botes duen les espardenyes habituals del lloc.
Per alguns emigrants era molt difícil no poder-se'n emportar cap pertinença. Els funcionaris fronterers ens van detenir només una vegada quan van veure un home que duia un abric de pells. Entre 2 i 3 vegades a la setmana pujàvem a les muntanyes, recollíem llenya com a camuflatge. Però, 20 anys més tard a Banyuls em van preguntar: tots els seus amics van arribar sans i estalvis a Nova York?. Sense l'ajuda silenciosa de Banyuls no ho hauríem aconseguit.
En cooperació amb el Comitè de Rescat d'Emergència (ERC), diverses vegades a la setmana la Lisa i en Hans Fittko van fer entrar jueus, activistes polítics i pilots dels Aliats abatuts sobre els Pirineus. A partir de l'abril de 1941 només van permetre als que eren ciutadans francesos viure a la regió fronterera dels Pirineus: els rescats dels Fittko es tornen impossibles. El novembre de 1941 marxen a l'exili: primer a Cuba, després als Estats Units. L'any 2001 es va fer un monument als passadors Lisa i Hans Fittko a Banyuls de la Marenda, en el Passeig dels Fugitius de França.
(8➘)
Visats, papers, segells: la situació a la frontera.
Qui vulgui creuar la frontera cap a Espanya té al davant amb molta paperassa. Cal un passaport vàlid, un visat de trànsit per Espanya, un visat per el país d'exili, un segell francès per la sortida, i un permís de trànsit...
Molts emigrants son apàtrides al ser expatriats per ser opositors al règim o perquè els nazis els hi revoquen la ciutadania alemanya per ser jueus. Walter Benjamin va ser expatriat el 23 de febrer de 1939 per haver publicat des de l'exili en el diari comunista Das Wort (La Paraula). Després de fugir molts anys, a molts els hi havia expirat el passaport, i si aconsegueixen un visat, molt sovint l'altre ja ha caducat.
La jove de 16 anys Margit Meissner va néixer a Austria i es va criar a Praga. Primer a París com jueva a l'exili, es retroba amb la seva la mare al sud de França. (9➘)
Em vaig espavilar en aconseguir visats per al Congo Belga i visats de trànsit per Espanya i Portugal, però no vaig obtenir el permís de sortida de França. Tot i que jo era austríaca, el consolat txec ens va donar documents d'identitat txecs. Però a la frontera amb Espanya no se'ns va permetre passar: el dia abans encara ens hagués estat possible creuar com a txecs. Així és que estàvem aturats a la frontera, en el darrer dia del nostre visat.
Les disposicions migratòries canviaven d'avui per demà. Això passava amb deportacions per la frontera cap a França, tot i que molts guàrdies de frontera francesos i espanyols giraven el cap amb benevolència. Per a molts opositors als nazis, els papers falsos son la seva única oportunitat. D'això se n'encarregava el metge romanès Maurice Verzeano, activament involucrat en l'ajut a fugitius. (10➘)
En un grup d'antifeixistes italians a Marsella hi havia un “photograveur”. Era mestre. Ell em va proporcionar la majoria de papers falsos. Jo anava per un carreró fosc fins al seu laboratori en una casa petita i li donava les fotos i els noms. Després ell feia uns passaports excel·lents, era un artista.
L'ajut per la fuga, ahir i avui
Prop de la frontera en l'enclavament espanyol de Melilla, en el nord d'Àfrica
Miguel González Novo, de Melilla, Espanya [CC BY-SA 2.0], via Wikimedia Commons
En aquell moment, contrabandistes nobles - i avui traficants criminals, despiatats, explotadors inhumans? La imagen de la ayuda para huir depende de las circunstancias históricas y políticas. La ayuda para la huida fué considerada una ayuda necesaria en tiempos de dificultad y necesidad, hoy a menudo se considera ilegal. Bernd Mesovic de Pro Asyl lamenta este cambio:
Avui en dia l'ajuda a la gent que fuig es criminalitza i es presenta com a part de la delinqüència organitzada, a pesar de les troballes empíriques actuals que demostren que una gran part de les persones que fugen compten amb el recolzament de xarxes familiars. En els mitjans de comunicació els fugitius son presentats d'una manera sensacionalista com víctimes de traficants de persones sense escrúpols.
Els motius per ajudar a gent que fuig són i van ser diversos i van des de la solidaritat, l'altruisme, l'ajuda espontània fins a l'activitat purament comercial. Els límits són borrosos. Però la majoria de fugitius creuen les fronteres nacionals pel seu compte.
Val a dir que l'equipament de les fronteres exteriors de la UE amb el seu monitoratge cada cop més complert obliga als emigrants a agafar rutes cada cop més perilloses i a pagar als costos en el tràfic de persones. (11➘) Certament, sí que existeix una ajuda per fugir de caràcter explotador i negligentment planificada.
La xarxa transnacional "Watch the Med" (Observatori del Mediterrani) ajuda a les persones que estan en perill greu a l'àrea del Mediterrani. L'observatori documenta la negativa d'ajuda i les violacions dels drets humans a la frontera exterior de la UE.
(12➘)
En canvi, en general, l'ajuda per emigrants que marxen fa la fugida més segura. Estudis socials demostren que els emigrants de pas ocasionalment actuen com a „contrabandistes“ doncs tenen els coneixements necessaris i els hi calen diners per continuar la seva fugida.
Lisa i Hans Fittko van ser perseguits i van utilitzar l'experiència dels seus anys de fugitius assolint amb èxit el escortar a altres perseguits per la frontera.
Fonts i enllaços externs
Els enllaços externs s'obren en una nova finestra o pestanya del navegador.
Cal connexió a Internet.
Les memòries de Lisa Fittko es poden escoltar aquí: Lisa Fittko: Meine Biographie liegt in der Weltgeschichte... (Lisa Fittko: La meva biografia jau en la història mundial... Audio-Llibre documental - 3 discos compactes amb caràtula · ABACUS Medien 2006.
Lisa Fittko descriu la seva resistència contra els nazis i els seus primers anys a l'exili en el seu llibre: Solidarität unerwünscht. Erinnerungen 1933-1940 (Solidaritat no desitjada. Memòria 1933-1940), Carl Hanser Verlag 1992. [ES]: De Berlín a los Pirineos: evocación de una militancia. Anaya & Mario Muchnik. Madrid. 1997
L'Arxiu de l'Exili és un centre de les Arts perseguides virtual, que no només explora la vida dels exiliats destacats sinó que també recull informació sobre artistes intelectuals oblidats i de menor popularitat:
[DE] Patrik von zur Mühlen: Fluchtweg Spanien – Portgual: die deutsche Emigration und der Exodus aus Europa 1933 – 1945 (Ruta d'Escapament Espanya - Portgual: l'emigració alemanya i l'èxode d'Europa 1933 – 1945), Dietz 1992.
Josep Calvet: Les Muntanyes de la Llibertat. El pas d'evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. L'Avenç 2008. [ES] Josep Calvet: Las montañas de la libertad. El paso de refugiados por los pirineos durante la segunda guerra mundial 1939-1944. Alianza Editorial 2010.
El United States Holocaust Memorial Museum (USHMM, Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units d'Amèrica) no només proporciona informació integral en línia sobre l'Holocaust, la persecució, la fugida i la resistència dels jueus sinó també sobre altres víctimes de la persecució nazi - en textos, imatges i un gran arxiu d'àudio i vídeo: . L'entrevista complerta amb Claire i Henry Ehrmann la trovareu aquí:
[DE] Lisa Fittko descriu la seva activitat a la xarxa d’evasió a travès dels Pirineus en el seu llibre: Mein Weg über die Pyrenäen. Erinnerungen 1940/41. Carl Hanser Verlag 1985. [CA] Lisa Fittko: La meva travessa dels Pirineus.
Barcelona: El Aleph, 1988)
Catherine Stodolsky, historiadora i neboda de Lisa Fittko ha investigat la vida de la seva tia:
L'entrevista completa amb Margit Meissner del United States Holocaust Memorial Museum (USHMM, Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units d'Amèrica) es pot escoltar aquí:
L'entrevista a Marcel Maurice Verzeano del United States Holocaust Memorial Museum (USHMM, Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units d'Amèrica) es pot escoltar aquí:
La campanya Salvem la Hospitalitat lluita a Espanya contra la criminalització de l'ajuda i el recolzament a emigrants sense papers.
La xarxa transnacional Watch the Med (Observatori del Mediterrani) ajuda a personas que estan en greu perill a l'àrea del Mediterrani. L'observatori documenta la negació d'ajudes i violacons dels drets humans a la frontera exterio de la UE.
Sinopsis 
Molts volien fer alguna cosa contra Hitler. Però no es podia parlar. Així que vam imprimir fulletons, que he escrit a màquina, però fins i tot el escriure a màquina era sospitós. Van enxampar a un grup de gent molt jove distribuint paperetes. A la presó em descriuen perquè es pensaven que feia temps que estava a l'exili. Estava clar que tenia que fugir.
