Berlín a finals del segle 20. En ple apogeu de l'imperialisme. El Kàiser Wilhelm II vol consolidar Alemanya com una potència mundial. El clima social és rígid, patriarcal, militarista i conservador. El 15 de juny de 1892 neix Walter Benjamin, el primer de tres germans. Els pares son benestants, liberals i creients en la fe jueva. La vida escolar -cant amb el professor Knoche- és recordada per Benjamin en el seu llibre Berliner Kindheit um Neunzehnhundert (Infància a Berlín cap el mil nou-cents):
Cantem el cant de cavalleria "Wallenstein": "Bé, companys, a cavall, a cavall! / Al camp, a la llibertat / És en el camp on l'home val alguna cosa, / és allà on el cor li pesa". "El Sr. Knoche pregunta a la classe què significa el darrer vers. Per suposat, ningú li respon. El Sr. Knoche sembla conformat "Això ho entedreu quan sigueu grans". (1➘)
De 1905 a 1907 Benjamin visita l'escola Hermann-Lietz-Schule Haubinda (2➘), una escola de pedagogia progressista de Turingia. Fa l'escola secundaria el 1912 en el Kaiser-Friedrich-Gymnasium de Berlín. Després vol anar a la Universitat i ser un erudit. Compta amb al recolzament financer dels seus pares. L'autora Birgit Haustedt, resident a Hamburg i coneixedora de Benjamin, ens diu (2➘) :
Walter Benjamin vol ser un investigador acadèmic independent a qualsevol preu i, amb tota naturalitat, suposa que els seus pares li donaran suport en tot.
Estacions d'un Intelectual
La plaça de l'església davant la meva finestra amb un àlber alt (...) davant d'ell un vella font i les parets assolellades de les cases que m'atrapen fixament la mirada durant un quart d'hora. Carta de W.B. 1912
Benjamin estudia filosofia, literatura alemanya i història de l'art, primer a Freiburg i després del semestre d'hivern 1912-1913 a Berlín. S'involucra en el Moviment Juvenil Alemany Independent (3➘). No sembla estar conforme amb els seus avanços acadèmics a Freiburg. Així ho escriu el maig de 1912:
La ciència és una vaca. Fa: muu. M'assec a l'auditori i escolto! (…). La veritat és que aquí aconssegueixo 10 megades menys pensaments científics propis que a Berlín. (4➘)
A la conservadora Universitat de Berlín, Benjamin funda la Sprechsaal (sala de tertúlia), un fòrum independent per estudiants crítics. Allà coneix Dora Pollack, la seva futura dona. El 1914 Bernjamin és elegit President dels Cossos d'Estudiants Lliures de Berlín.
La primerenca participació de Benjamin en el moviment estudiantil també pot encabir-se en els desenvolupaments i avenços artístics i polítics generals. A partir de 1910 l'art canvia, neixen les primeres obres d'art abstracte i l'Expressionisme. A la literatura hi ha forta tendència a rebel·lar-se contra els pares. Així que es pot posicionar en el moviment estudiantil la protesta contra els pares i els ideals tradicionals. Al mateix temps, els jueus liberals de classe alta tampoc simpatitzen amb les aspiracions conservadores i militaristes imperants en el Berlín prussià. És ben cert que Benjamin és molt actiu políticament des de ben aviat. No hi han gaires intel·lectuals dels quals es pugui dir el mateix.
El 1917 Benjamin arriba a Berna (Suïssa). Escriu la seva tesis Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik (Concepte de la crítica de l'art en el romanticisme alemany) (5➘) i el 1919 es gradua amb la qualificació més alta, suma cum laude. El 1925, amb el seu llibre Ursprung des deutschen Trauerspiels (L'origen del drama barroc alemany) (6➘) Benjamin vol obtenir la l'habilitació per accedir a una càtedra de la Universitat de Frankfurt. Però davant l'amenaça de que els professors conservadors refusin la seva obra, s'avança i retira la petició. El seu desig de ser professor universitari es veu truncat. Les oportunitats d'ingressos econòmics com escriptor independent son molt limitades. El seu pare no el pot ajudar prou degut a grans pèrdues de capital.
Amb el col·lapse financer del seu pare el 1920, la seguretat financera de Benjamin es desfà. Però internament es manté en la resolució de treballar amb el seu intel·lecte i no es planteja fer res diferent. Intenta aconseguir treballs, com en l'Editorial Fisher de Berlín, però res funciona.
El setembre de 1933 Benjamin fuig a París després de la presa de poder dels nazis. Les oportunitats de publicar a l'exili son limitades i la seva situació financera és precària.
Vida privada moguda
Birgit Haustedt, autora de llibre Die wilden Jahre in Berlin (Els anys fantàstics a Berlín), en el capítol “Wahlverwandschaften” (“Les afinitats electives”) sobre la vida de Walter i Dora Benjamin
Walter Benjamin no és solament crític amb les antigues estructures culturals i socials. També en la seva vida privada, cap al final de la Guerra Mundial, segueix conceptes que des de la perspectiva d'avui es situarien en el moviment estudiantil de 1968. Walter Benjamin i la seva esposa Dora, amb la que es va casar el 1917 i va tenir un fill, formen un matrimoni que permet relacions paral·leles. Walter comença una relació amb Jula Cohn, una amiga de la infantesa, Dora s'enamora del millor amic de Walter, l'Ernst Schoen. Entre ells parlen detalladament de les seves relacions. Walter no creu en absolut en el matrimoni burgès, Dora és més tradicional. (7➘).
Walter Benjamin té una visió diferent de la seva esposa Dora del matrimoni i de l'amor. Dora Benjamin és més convencional. Inclús quan se'n va durant un temps amb el seu amant Ernst Schoen a Londres, només pot imaginar-s'ho sota la forma convencional d'un matrimoni. Walter Benajmin, per contra, refusa des de bon començament el matrimoni burgès.
Quan el 1920 els pares de Benjamin ja no poden donar suport financer a Walter i Dora, aquests se'n van a viure a casa dels pares. Dora és la base financera, tradueix novel·la negra, treballa en unes oficines. La parella es baralla. Dora no vol pagar les aventures sentimentals de Benjamin. El 1929 arriba el divorci. Un drama, molt burgès, amb acusacions mútues d'adulteri.
Tres dones exerceixen un paper especial a la vida de Walter Benjamin: a més de la seva esposa Dora, l'escultora Jula Cohn i Asja Lacis (8➘). Asja Lācis ve de Moscou, és directora de cinema, escriptora i comunista. Benjamin rep d'ella els impulsos polítics decisius.
A Capri Walter Benjamin i Asja Lācis es coneixen més a fons. Molts intel·lectuals com Ernst Bloch s'estan a Capri, l'illa és molt barata. Benjamin està encantat amb la increïble vitalitat d'Asja Lacis. Comparteixen interès per el teatre: Benjamin escriu el seu llibre sobre el drama tràgic, a la Unió Soviètica Lacis fa teatre infantil proletari. Asja Lacis apropa Walter Benjamin al materialisme històric i l'inspira en el comunisme pràctic. Si a ella se la descriu com a revolucionària, és ben cert que personalment ho és. Es pot dir amb certesa que Benjamin va rebre els impulsos decisiu gràcies a ella.
Benjamin dedica una de les seves principals obres a cadascuna de les dones més importants a la seva vida: l' Habilitació a la Docència a Dora, a Jula Cohn l'assaig Wahlverwandtschaften (Les afinitats electives de Goethe) i a Asja Lacis el text Einbahnstraße (Carrer d'un sol sentit)
A Benjamin li agrada dedicar els seus llibres a la gent. A Dora Benjamin li dedica “Habilitació a la docència” d'aquesta manera: un esbós el 1916, acabat el 1925, llavors com ara dedicat a la meva esposa. Això ho escriu en un moment en que el matrimoni travessa una important crisi. A Asja Lacis li dedica “Carrer d'un sol sentit” amb aquestes paraules: Aquest carrer es diu Asja Lacis, en honor a aquella que, com un enginyer, s'ha obert camí en l'autor. Aquesta frase demostra que Benjamin ha après molt del mètode de pensament de Lacis. Probablement relaciona el terme “enginyer” amb la Unió Soviètica i es refereix a alguna obra o alguna cosa tècnica. Lo realment important és que ell no ignora el paper d'Asja Lacis en el seu pensament.
Experiments amb el haixix
Benevolència il·limitada. Absència de complexos obsessius d'ansietat neuròtics. S'obre el “Caràcter” bell. Per iridescència tots els presents es transformen en comèdia. Al mateix temps un es compenetra amb la seva aura. (…) Es recorren els mateixos camins coneguts del Pensament, només que ara semblen estar coberts per roses. (WB: principals característiques de les primeres impressions amb al haixix, 1927 (10➘).)
Walter Benjamin va prendre nota d'aquestes impressions després de prendre haixix el 18 de desembre de 1927 a Berlín. Son els temps anomenats Daurats Anys Vint, d'audaç empenta en tots els àmbits de la societat. Juntament amb els seus amics, una altre vegada els anys següents ho experimenta a França i a Espanya amb haixix i altres fàrmacs com la mescalina. El seu objectiu és experimentar i explorar canvis de consciència durant l'èxtasi. Per tant, els experiments amb drogues son registrats pels observadors i el subjecte consumidor de la droga. Inclús l'amic de Benjamin, el filòsof marxista Ernst Bloch (11➘), participa en els assajos amb drogues. Bloch, els textos del qual fan referència en part al moviment estudiantil del 68, és també amic de Rudi Dutschke, el protagonista del moviment estudiantil. El llibre plantejat originalment sobre els experiments amb les drogues mai es va realitzar. Pòstumament, una col·lecció de protocols, esbossos i textos curts van ser publicats sota el títol Über Haschisch (Sobre el haixix) (12➘), que es van reeditar en la dècada dels 70.
Fonts i enllaços externs
Los enlaces externos se abren en una nueva ventana o pestaña del navegador.
Necesita una conexión al internet.
Walter Benjamin: Berliner Kindheit um Neunzehnhundert, Kapitel 2, Projekt Gutenberg, Suhrkamp Verlag, Walter Benjamin Gesammelte Schriften IV-1, 1991
[DE] ,
Walter Benjamin's Berlin. A pathway which focuses on Walter Benjamin's childhood memoirs
[EN]
Birgit Haustedt és l'autora del llibre Die wilden Jahre in Berlin, Berlin 2002, Berliner Taschenbuchverlag (Els anys fantàstics de Berlín, Berlín 2002). El capítol Wahlverwandschaften (Les afinitats electives) tracta de Walter i Dora Benjamin, de l'amor lliure i de les professions modernes. [DE]
El Moviment Independent Juvenil Alemany formava part del Moviment de la Joventut burgesa que va sorgir l'any 1900. Es va formar en la recerca d'un nou estil de vida individual, senzillesa i amor per la natura, però també per a la crítica cultural donant un gir antiburgès. [DE]
Walter Benjamin va estudiar filosofia a Freiburg amb el professor Dr. Heinrich Rickert. Carta de Walter Benjamin a Herbert Belmori. 14.05.1912. Edition Suhrkamp 930, 1978. p 40. [DE]
Walter Benjamin: Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik, Suhrkamp Taschenbuchverlag, Gesammelte Schriften II, 1991 [DE]
Walter Benjamin: Ursprung des deutschen Trauerspiels, Suhrkamp Taschenbuchverlag, Gesammelte Schriften II 1991 [DE] , [EN]
Birgit Haustedt: Die wilden Jahre in Berlin, Berlin, 2002, Berliner Taschenbuchverlag, S. 83ff [DE]
Més informació sobre Asja Lacis aquí... [CA]
Acadèmia Evangèlica de Bad Boll. El 8 de febrer de 1968 es va produir una trobada històrica a l'Acadèmia Evangèlica de Bad Boll. Per primer vegada el filòsof de Tübingen, Ernst Bloch, es va reunir amb l'estudiant rebel de Berlín, en Rudi Dutschke. La trobada va estar moderada per el director d'estudis Klaus Reblin
Walter Benjamin: Hauptzüge der ersten Haschisch-Impression, 18. Dezember 1927, 3 ½ Uhr früh, Projekt Gutenberg Gesammelte Schriften Bd. 6, S. 560 [DE]
Ernst Bloch:
[CA]
Walter Benjamin: Über Haschisch, Suhrkamp Taschenbuch, Frankfurt a.M., 1972. Ebenfalls in: [DE] , [EN]
Entrevista amb Birgit Haustedt sobre la turbulenta vida privada de Walter Benjamin [DE]
Sinopsis 
Walter Benjamin vol ser un investigador acadèmic independent a qualsevol preu i, amb tota naturalitat, suposa que els seus pares li donaran suport en tot.
,
Walter Benjamin's Berlin. A pathway which focuses on Walter Benjamin's childhood memoirs
[EN] 