[6] El agobio de la huida

Sinopsis 6/11


Benjamin a la vora de l'abisme

Alguns exiliats arriben a travessar el pas fronterer amb facilitat, altres amb prou feines ho aconsegueixen: 16 km de camí des de Banyuls a Portbou a uns 550 metres d'alçada. Molts estan en pèssimes condicions físiques, després d'anys de presó nazi, a la clandestinitat, a l'exili o en camps d'internament, amb la por constant de la presó, la tortura i la mort. (1➘).
Les fronteres prometen una fugida, però sempre son llocs de tensió, pànic, sentiment de pèrdua, d'impotència i de perill. El 26 de setembre de 1940, la col·laboradora Lisa Fittko creua la frontera espanyola amb Benjamin, que ja té 48 anys. És la primera vegada que fa aquest camí, només té la descripció i un mapa dibuixat per Vincent Azéma, l'alcalde de Banyuls (2➘):

© De l'Audio-Llibre documental: Lisa Fittko: 'Meine Biographie liegt in der Weltgeschichte...' (La meva biografia jau en la història mundial...) ABACUS Medien 2006

[CA]
Close Només volíem explorar una part del camí, tornar i a l'endemà barrejar-nos entre els veremadors. Però Benjamin no volia repetir la caminada doncs el seu cor no estava en condicions. Feia fred, no teníem res de menjar ni beure, però no va canviar de parer. El seu sistema era: s'ha de descansar abans d'arribar a cansar-se. El rellotge marcava el seu pas.
Benjamin es queda a les muntanyes. L'endemà Lisa Fittko i els Gurland el busquen i junts continuen el camí.

El maletí de Walter Benjamin

El prematur envelliment de Walter Benjamin li comporta problemes cardíacs i li costa molt pujar el camí costerut. Però, s'endú un maletí amb el manuscrit a través dels Pirineus. Hi ha molta especulació a propòsit de l'obra que du dins el maletí. Lisa Fittko explica el trajecte cap a la frontera espanyola:

© De l'Audio-Llibre documental: Lisa Fittko: 'Meine Biographie liegt in der Weltgeschichte...' (La meva biografia jau en la història mundial...) ABACUS Medien 2006

[CA]
Close Amb molt esforç Benjamin ha carregat amb el maletí. Va dir aquest és el meu darrer manuscrit, la meva obra principal, més important que la meva pròpia vida“. Quan es va posar a beure d'un estany podrit el vaig avisar sobre el perill d'agafar les febres tifoides, però em va dir: la febre m'atraparà al costat espanyol i el manuscrit estarà salvat.
El rescat del valuós manuscrit falla. També les investigacions amb Henny Gurland i el seu fill Joseph, que fugen pels Pirineus amb Benjamin, no aclareixen de quina obra de Benjamin es tracta. Tot sovint es dona per bo que dins el maletí hi ha la seva obra inacabada Passatges, que ell va dipositar a la Biblioteca Nacional de París. (3➘). Erdmut Wizisla, director de l'Arxiu Walter Benajmin de Berlín, ho dubta:

[CA]
Close Si Benjamin s'hagués endut la seva obra capital, perquè hauria hagut de salvar l'anterior versió de Passatges a París? Possiblement duia una edició posterior de Passatges. Però crec que dins el maletí hi havia la seva obra Über den Begriff der Geschichte (Sobre el concepte de la història), que Benjamin havia enviat als seus amics, però sense saber del cert si la seva obra estava segura.
El manuscrit no es va trobar mai. A l'informe del jutge local de Portbou s'hi llegeixen les pertinències de Benjamin després de la seva mort, el passaport, les ulleres, la pipa i només algunes cartes i diaris.

Alma Mahler-Werfel, Heinrich Mann, …

Per a molts ciutadans els camins dels Pirineus son obstacles difícils de superar. L'escriptor Heinrich Mann, de 70 anys d'edat, descriu a les seves memòries el sender de cabres cap a l'exili (4➘):
Feia dècades que no havia pujat cap muntanya important, ara hem trobava maldestre i ja no era jove: tot sovint vaig caure sobre les espines
Heinrich Mann va fugir el 12 de setembre de 1940 pels penya-segats, per un camí de muntanya relativament curt entre Cervera i la veïna Portbou. L'acompanyava l'artista Alma Mahler-Werfel (5➘):
La cabra de davant nostre va ensopegar, les roques de pissarra brillaven, eren llises com el cristall i vam haver de vorejar de molt a prop els precipicis.
Dies més tard, hi ha massa controls a la carretera cap a l'exili entre Cerbere-Portbou. El camí més llarg des de Banyuls l'utilitzen els membres de la Resistència Else i Konrad Reisner, portant a les espatlles a la seva filla de dos setmanes de vida. Per l'atlètica autora vienesa Hertha Pauli el camí dels contrabandistes és bufar i fer ampolles. Però ella mateixa carrega amb febre alta per les muntanyes i és arrestada amb el seu company Karl Frucht a Espanya (6➘):
Un parell de gossets jugaven amb l'oficial de frontera, em vaig ajupí fins a terra i vaig jugar amb ells. Ell em va somriure.
Amb sort i tabac per als guàrdies és alliberada l'endemà mateix. També el col·laborador en fugues Albert O. Hirschman fuig el desembre de 1940 per la Ruta F. Un pastor espanyol li mostra el camí, no accepta els diners només li diu, amb orgull: Jo cuido les meves vaques. (7➘)

Fonts i enllaços externs

Els enllaços externs s'obren en una nova finestra o pestanya del navegador.
Cal connexió a Internet.
  1. El museu virtual Art a l'Exili és un projecte a les xarxes sobre el fenòmen de l'exili [DE] [EN]
  2. Per escoltar els records de Lisa Fittko, aquí: Lisa Fittko: Meine Biographie liegt in der Weltgeschichte. Ein Dokumentar-Hörbuch – 3 CD mit Booklet, ABACUS Medien 2006
  3. Un apropament inusual a l'obra Passatges de Benjamin: , un projecte d'art de Francesc Abad sobre Walter Benjamin:
  4. Heinrich Mann: Ein Zeitalter wird besichtigt. Berlin 1973
  5. Alma Mahler-Werfel: Mein Leben. Frankfurt 1960
  6. Pauli, Hertha: Der Riss der Zeit geht durch mein Herz. Wien 1970
  7. L'economista Albert O. Hirschman va ser membre actiu de la Resistència italiana, va lluitar a la Guerra Civil Espanyola i va ser membre de l'Emergency Rescue Committee (Comitè de Rescat d'Emergència). Llibre de records: A Propensity to Self-Subversion (Propensió a l'autosubversió), Harvard 1998