Organitzacions obreres comunistes i socialdemòcrates de mitjans radiofònics s'han compromès des dels anys 20 a la participació de tots en el nou mitjà
Avui dia les ràdios comunitàries transmeten a tot el món de manera democràtica i participativa
Impacte social de les innovacions tecnològiques
En la dècada dels anys 20, es desborda el desenvolupament tecnològic en els mitjans de comunicació. El 1919 comença l'era de la radiodifusió a Europa amb una primera emissió de ràdio als Països Baixos, el 1921 a França, i el 1923 a Espanya i Alemanya. En el canvi de segle es roda la primera pel·lícula muda, el 1921 a Estocolm el primer film sonor i el 1927 la primera pel·lícula als Estats Units. La pràctica càmera compacta comença la seva carrera meteòrica el 1925 a la Fira de Primavera de Leipzig. En la dècada dels 30 la cinta gravadora es presenta com una eina per a la captura i reproducció d'àudio molt més senzilla comparativament que el gramòfon.
A l'any 1935 Benjamin ja veu el potencial emancipatori de les noves tecnologies i les possibilitats de una devaluació de l'original:
Per exemple, els noticiarios donen a qualsevol la oportunitat de passar de ser un no-ningú a extra de cinema. (…) Avui dia quasi no hi ha un europeu dins del món del treball que no tingui la oportunitat de publicar la seva experiència laboral. A la Unió Soviètica és el treball en sí el que parla. I la seva presentació en paraules és una part de l'habilitat que cal per portar-lo a terme.
El filòsof Theodor W. Adorno el contradiu: el 1938 Adorno en el seu assaig Sobre el caràcter fetitxista de la música i la regressió de l'oient (Über den Fetischcharakter in der Musik und die Regression des Hörens) dibuixa una paral·lela en base a l'anàlisi de Marx sobre el diner: per Marx el diner de les economies capitalistes perd la seva relació cap a lo manufacturat per l'home, per Adorno la relació cap a l'obra d'art s'independitza:
El Principi de les Estrelles s'ha tornat totalitari. Les reaccions dels oients semblen trencar-se en relació a l'execució de la música i ara s'orienta immediatament cap a l'èxit acumulat.
L'obra d'art en l'època de la seva reproductibilitat tècnica
Prof. Dr. Jörg Zimmer, Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona
En el seu assaig La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica (Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit, 1935) Benjamin reflecteix els canvis provocats per les noves possibilitats tècniques que han sorgit (1+3➘): les obres d'art es poden veure en qualsevol lloc, en nous contexts, i ser reproduïdes lliurement, desapareix l'aura que envolta una obra d'art original. Prof. Dr. Jörg Zimmer, catedràtic de la fundació Walter Benjamin de la Universitat de Girona, fa esment d'exemples del canvis descrits per Benjamin (2➘) .
El potencial alliberador de la cultura de masses
Benjamin insisteix en que de la dinamita de la dècima de segon de la cultura de masses flueix l'espurna que allibera a tota la societat del seu estat barbàric. Aquestes possibilitats emancipatòries de radiodifusió foren destacades per Bertolt Brecht els anys 20 i 30:
La ràdio seria l'aparell més grandiós de comunicació possible en la vida pública si no fos que només pogués enviar, sinó també rebre, pel qual l'oient no només escoltaria sinó que també podria parlar i així relacionar-se i no aïllar-se.
Les ràdios independents representen en tot el món principis de participació segons les teories descrites.
Benjamin critica la separació dels intèrprets i del públic i demana que 'en lloc de transmetre exposicions' el públic sigui 'testimoni d'entrevistes' i que així 'ben aviat aquest i aquell tinguin la paraula'. El 1970 Hans Magnus Enzensberger es posiciona dins d'aquest tradició a 'Elements per a una teoria dins els mitjans de comunicació':
La qüestió no és si els mitjans de comunicació estan manipulats o no, sinó qui els manipula. A un pla revolucionari no li cal que els manipuladors desapareixin, ans el contrari, ha de fer de tots un manipulador.
Dins d'aquest ideal emancipatori sorgiren, sobretot els anys 90, les estacions de ràdio lliures en especial a Amèrica Llatina i Àfrica. Aquestes juguen un paper molt important en els moviments socials. 4➘ En quan a la comunicació per Internet d'avui en dia, Enzensberger (2000) s'hi mostra escèptic:
El poder intel·lectual dels mitjans digitals només permet estimacions molt preliminars. Cada glòria que tenen que oferir es correspon en una pèrdua fatal. A tot arreu un ensopega amb termes que, amb raó, deixen el que es discuteix dins la vaguetat: es tracta de coneixement? D'anuncis comercials? De simples dades? O senzillament bla-bla?
Enrenou per en Caspar - El naixement de la obra radiofònica
Hans Flesch (1896-1945), pioner de la radiodifusió i metge. Defensor de la radiodifusió democràtica i director de la primera emissora de ràdio alemanya 'Funk-Stunde Berlin', fou acomiadat pels nazis el 1932.
Tan aviat com fou inventada la ràdio, ella mateixa crea la seva forma d'art: la obra radiofònica. Escriptors, artistes de teatre, avantguardistes, escriuen fins avui en dia obres aclamades. Benjamin ja hi és quan la ràdio expandeix l'escenari del teatre fins les sales d'estar de les llars. De la seva obra radiofònica Enrenou per en Caspar (1932) lamentablement només queden petits fragments d'una gravació de la ràdio alemanya Südwestdeutscher Rundfunk: a primer cop d'ull sembla una obra per a nens, en realitat Benjamin es dirigeix a un públic de totes les edats. Posteriorment el nou Mitjà Ràdio es troba reflectit en els diàlegs retransmesos.
Durant la primera gran època de la obra radiofònica fins al final de la República de Weimar, la paraula domina la dramatúrgia de les reproduccions i els sons compleixen una funció secundària. Per exemple a Spuk (Rolf Gunold 1925),un drama de ràdio clàssic en el que l'acció té lloc en un espai acústicament perceptible o a Berlin Alexanderplatz (1930) d'Alfred Döblin. Degut a la pressió feixista del mitjà radiofònic, van ser creades molt poques transmissions de caire polític, com Santa Juana de los Mataderos (Heilige Johanna der Schlachthöfe), de Bertolt Brecht (1932).
Fonts i enllaços externs
Els enllaços externs s'obren en una nova finestra o pestanya del navegador.
Cal connexió a Internet.
L'assaig L'obra d'art en l'època de la seva reproductibilitat tècnica (Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit) en el seu text original.
[DE] ,
[EN] ,
[ES] (16 MB pdf)
Entrevista amb el Prof. Dr. Jörg Zimmer sobre l'evolució del paper de l'art com a resultat dels canvis tecnològics a principis del segle passat [ES]:
Kunst, Kultur, Kommerz im Kapitalismus: Esther Leslie, Walter Benjamin, Politik und Ästhetik [DE] Esther Leslie, Walter Benjamin, Politics, Aesthetics [EN]
La World Association of Community Radio Broadcasters (AMARC) és l'associació mundial de ràdios independents.
[EN]
[FR]
[ES]
Sinopsis 
,
[EN] 