Portbou a la dècada de 1940 Arxiu Marià Román, Portbou

'Les Milícies del Poble us necessiten!' - Cartell de la Guerra Civil Espanyola

Museu Memorial de l'Exili (MUME) a La Jonquera

Nens evacuats a Casablanca degut als intensos bombardejos sobre Portbou el 1938

El 17 de juliol de 1936 el general Francisco Franco i militars dretans intenten enderrocar per la força a l'electe República d'esquerres. Sindicats com l'anarcosindicalista CNT criden al contraatac i a la revolució social. Gran part de la població acut a les barricades per defensar la República i la llibertat. Mentrestant, països com França prefereixen la no-intervenció, l'Alemanya nazi i Itàlia recolzen a Franco: la Legió Condor alemanya destrueix Guernica i bombardeja ciutats catalanes com Figueres. Joan Gubert i Macias, cronista de Portbou descriu la magnitud de la destrucció de Portbou:

Joan Gubert, cronista de Portbou

Estem en vigílies de la Segona Guerra Mundial, milers de voluntaris es preparen per lluitar a Espanya contra el feixisme europeu. Però després de 3 anys de guerra civil, Franco es declara vencedor l'1 d'abril de 1939: els opositors son massacrats i qualsevol resistència, com ara la guerrilla urbana a Barcelona o els Maquis a les muntanyes, és sufocada. El dictador Franco mor el 1975 i comença una difícil transició democràtica. Els assassins de la dictadura queden impunes (1+2➘). El trauma de la Guerra Civil i de la repressió arriba fins els nostres dies (3+4➘).

El 26 de gener de 1939 cau Barcelona, una de les darreres ciutats en mans de la República. Davant la imminent victòria de Franco fa que centenars de milers de persones fugin cap a l'amarg exili a França.
A la regió fronterera de Catalunya no hi ha carretera ni camí pels que no s'arrossegui un formiguer humà, escriu l'escriptor barceloní Álvaro de Orriols, és tot un poble que se'n va (5➘)!

En pocs dies cap a mig milió de persones van fugir cap a França, després de dies amb la frontera tancada, ferits, traumatitzats i pobrament vestits. Els principals encreuaments de frontera son La Jonquera / El Perthus, on ara hi ha el Museu Memorial de l'Exili (MUME) i Portbou (6+7➘). Jordi Font Agulló, director del MUME:

[ES]

100.000 personas huyeron a través de Portbou. Las fotos de Manuel Moros muestran la desesperación en los rostros de las mujeres, los ancianos, los niños y los soldados heridos. Los hombres y mujeres que defienden la República y la cultura catalana se vieron obligados a huir de la represión del franquismo.

La vida en els camps d'internament al llarg de la costa francesa és dura: sobre la sorra, envoltada de filferrades, primer sense cap protecció contra el vent i la pluja, la gent debilitada per la guerra lluita contra la fam, la malaltia i per la seva supervivència. (8➘)
Lluïsa Miralles va fugir a l'edat de 10 anys per la frontera de Portbou

Durant la Segona Guerra Mundial els espanyols en l'exili estan deportats als camps de concentració (9➘), son entregats a Franco o obligats a lluitar contra la Alemanya nazi. Molts no van tornar mai més i van morir a l'exili.

El 1942 l'Alemanya nazi ocupa el sud de França i reforça la vigilància de la frontera dels Pirineus. En els penya-segats entre Cerbère i Portbou hi ha la „Caseta dels Alemanys“. Des d'allà les tropes alemanyes vigilaven la frontera.

L'Espanya franquista simpatitza amb Hitler i fins i tot envia tropes a la guerra (División Azul), però oficialment és neutral. La seva actitud cap a les víctimes del nazisme canvia: primer tolerant amb controls laxos, després s'incrementa la detenció i l'extradició a Alemanya i més tard duent a terme i ràpidament l'alliberament de presos.

Espanya està destruïda i amb les presons plenes d'opositors de Franco. La detenció d'emigrants en trànsit cap a Amèrica no és cap objectiu declarat per el franquisme. A més, la pressió d'Aliats com el Regne Unit i els EEUU fa el seu efecte i a això s'hi afegeix el curs de la guerra. Però, els nazis tenen una forta influència sobre Franco. La Policia Secreta de l'Estat Alemany (Gestapo) és present a Espanya i té llaços molt estrets amb la policia espanyola. El camp d'internament de Miranda de Ebro va ser temporalment dirigit per el membre de les SS Paul Winzer. A Portbou la Gestapo hi té una oficina encoberta:

El mateix passa amb la dictadura de Salazar a Portugal: controla i monitoritza als refugiats, però poques vegades els hi impedeix el pas. Després de la derrota d'Alemanya, molts nazis van venir a viure a Espanya. (10➘)