[11] Passatges: Memorial i obra principal de Benjamin

Sinopsis 11/11


Cita a l'entrada del cementiri de Portbou, desembre de 1989, davant a la dreta amb barret negre, l'artista Dani Karavan
CC BY-NC-ND 2015 Ajuntament de Girona

Primera cerimònia al Memorial el setembre de 1993 per commemorar l'aniversari de la mort de Walter Benjamin. Davant a l'esquerra el President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley
CC BY-NC-ND 2015 Ajuntament de Girona

Cementiri i Memorial

de Benjamin es va inspirar en l'arquitectura parisenca de principis del segle 20
By Clicsouris via Wikimedia Commons

L'esforç d'eixecar un Memorial

Poc després de la fi del franquisme a Espanya, el 1979 l'ajuntament de Portbou va col·locar una primera i modesta placa a la paret del cementiri per al filòsof alemany Walter Benjamin. Fa poc de 40 anys que l'exèrcit alemany, amb el seu recolzament a Franco i amb l'ocupació de França, impactava devastadorament i per partida doble a la vida a Catalunya, i Portbou és, en dues ocasions, coll de botella per el exili europeu.
A finals de 1980 un ciutadà suggereix al aleshores president alemany Richard von Weizsäcker un Memorial més extens, però la proposta és qüestionada per l'àmbit conservador i també el 1992 des d'una campanya del diari sensacionalista "Bild".

Ingrid i Konrad Scheurmann (esquerra i dreta) involucrats en la construcció del Memorial, a Portbou el juliol de 1992 en una exposició sobre Walter Benjamin.
CC BY-NC-ND 2015 Ajuntament de Girona

Dani Karavan descriu el planell de construcció, desembre de 1989
CC BY-NC-ND 2015 Ajuntament de Girona

Obres de construcció del Memorial, abril 1994
CC BY-NC-ND 2015 Ajuntament de Girona
L'Associació „Arbeitskreis selbständiger Kultur-Institute" (Grup De Treball d'Instituts Culturals Independents) s'encarrega del projecte, el aleshores director de l'asssociació, Konrad Scheurmann, ho recorda avui:
Al 1989, a la República Federal d'Alemanya, els pensadors que tenien una visió crítica de la societat, la història i la política no ocupaven, per dir-ho suaument, el focus de l'interès. És per això que el projecte es va veure afectat per nombrosos entrebancs polítics.
Al 1933, els estats federals d'Alemanya, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Portbou i diversos particulars n'assumeixen el finançament i el 15 de maig de 1994 el lloc per commemorar a Benjamin, a l'exili i a la persecució pot ser inaugurat amb la presència de Lisa Fittko.

El Memorial Passatges de Dani Karavan


La inscripció en el vidre de l'extrem inferior del passadís: És una tasca més feixuga honorar la memòria dels éssers humans anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria d'aquells que no tenen nom Walter Benjamin, Gesammelte Schriften (Escrits seleccionats), Vol. I, P. 1241

El passadís vist des de dalt
Així que ha de trobar-se alguna cosa que no perpetuï res, desconcertant i que apunti cap al futur. (1➘)
L'artista israelià Dani Karavan va dissenyar la Plaça Blanca de Tel Aviv, el Camí de la Pau (Way of Peace) entre Israel i Egipte, el Camí dels Drets Humans a Nuremberg. A Portbou juga amb els elements del lloc: Les oliveres han de ser les nostres fronteres diu el 1976. Konrad Scheurmann sobre la decisió de Karavan:

[CA]
Close Quin ha de ser el cos principal? El ? gran exili en la seva totalitat? O els moviments dels refugiats en concret? I això en un sol lloc, un lloc que va haver de patir els diferents governs fascistes, on innombrables persones havien creuat la frontera fugint. Decidir-se per Karavan va ser una decisió artística, que fos israelià era a més a més.

Detalls sobre el Memorial: 1 · Remolins, Ones, Roques | 2 · Corredor | 3 · Olivera | 4 · Plataforma | A · Tomba de Walter Benjamin, ninxol núm. 563 (1940-1945) | B · Plaques commemoratives
Karavan no parla premeditadament d'un Memorial estàtic, en sentit estricte la seva obra contè diferents llocs commemoratius: en canvi constant ➀ el remolí de roques representa l'atzarosa vida de Benjamin, l'estret ➁ passadís entre les plaques d'acer rovellat, una ➂ olivera que simbolitza la pau i una ➃ plataforma amb un cub d'acer i la vista a l'horitzço, la sensació de llibertat – però entre la tanca i el cementiri. (2➘)
Moviment, inquietud i afany de seguir endavant són trets característics en el comportament dels viatgers a cada frontera, a Portbou també. (3➘)
El caràcter transitori de Portbou es manifesta de manera ben immediata en la forma de l'estació de tren, que dona al lloc el seu segell arquitectònic i acústic. Aquesta, de igual manera que les construccions d'acer i vidre dels Passatges de París del segle 19, van dur a Dani Karavan a escollir aquests materials per la construcció. Dani Karavan el 2014:

TvCanTonicus, Portbou (4➘)

L'obra Passatges de Benjamin

Prof. Dr. Jörg Zimmer, Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona, sobre el contingut i el format de l'obra Passatges:
De la Wikipèdia en anglès i alemany:
Una enorme col·lecció de documents escrits entre el 1927 i el 1940 sobre la vida urbana de París en el segle 19, a partir de la construcció en acer i vidre del Passatges. (…) En aquest estudi incomplet, plantejat com una obra magna, li havia donat temporalment el format d'un muntatge surrealista d'anotacions. (5+6➘)

Passage de l'Opéra, IXe arrondissement, Paris 1909
El setmanari en llengua alemanya Die Zeit sobre l'enfoc del contingu:
Benjamin volia reflexionar sobre els carrers i els grans magatzem, sobre panorames i exposicions mundials, sobre la moda, la prostitució i la publicitat, esbossar un conte de fades dialèctic i escriure sobre la filosofia material històrica de l'era capitalista. (7➘)
Dr. Holger Brohm (Universitat Humboldt de Berlín) sobre la classificació de l'obra Passatges:
L'obra és un dels textos bàsics de la teoria de la cultura materialista. (8➘)
Prof Dr. Bernd Witte sobre el paper de “Passatges” dins de la totalitat de l'obra de Benjamin:
Durant la llarga gènesi de l'obra, que fou en els seus inicis concebuda el 1927 com un assaig per la revista „Der Querschnitt“ („La secció transversal“), els seus fonaments epistemològics van ser sotmesos a una reorientació radical. (9➘)

Walter Benjamin, logotips de colors per a l'assignació de textos al projecte Passatges y a los "Estudis de Baudelaire", 1928-1940.
© Akademie der Künste, Berlin, Walter Benjamin Archiv
Dr. Dirk Hohnsträter (Universitat de Hildesheim) sobre el format de l'obra Passatges:
Les 1354 pàgines del text requereixen un estil de lectura que no es dirigeix ni a la monografia meticulosa ni al lector orientat en la eficiència. (10➘)
Benjamin l'estiu de 1938 sobre les condicions en les que treballava:
Fou una carrera contra la guerra, i vaig tenir un sentiment de triomf el dia que el vaig acabar i vaig poder salvar de la fí del món al "flaneur" que l'havia planejat 15 anys enrere. (11➘)
Carta de refús d'Adorno a Walter Benjamin a finals de 1938:
Només és possible transmetre la Determinació Materialista de Caràcter cultural a través de tot el procés. (12➘)
El filòleg Prof. Jordi Llovet sobre lo fragmentari en l'obra “Pasajes”:
... amb tota seguretat igualment hauria acabat inacabada i s'hauria publicat a títol pòstum si Benjamin hagués viscut cent anys. (…) Pot ser que la clau “retòrica” de la fabulosa empresa benjaminiana sigui haver dut fins a les últimes conseqüències l'actitud del flâneur. La dispersió característica de l'obra dels Passatges és potser la transposició a l'àmbit de la discursivitat literària i filosòfica de l'atenció “desinteresada”- en el sentit més kantià de la paraula. (13+14➘)

Fonts i enllaços externs

Els enllaços externs s'obren en una nova finestra o pestanya del navegador.
Cal connexió a Internet.
  1. Ingrid Scheurmann / Konrad Scheurmann: Para Walter Benjamin, Frankfurt/Main 1992, S. 256
  2. Karavan parla sobre els elements del seu Memorial [CA] [EN] [ES]
  3. Scheurmann: Para Walter Benjamin, S. 251
  4. El vídeo complert de Joan Gubert i Macias en el 20è aniversari del Memorial de Dani Karavan el 19.11.2014:
  5. Wikipedia anglès
  6. Wikipedia alemany
  7. Die ZEIT 1982
  8. Holger Brohm (HU Berlin)
  9. Bernd Witte: Walter Benjamin, Reinbek 1985, S.116
  10. Dirk Hohnsträter (Universität Hildesheim)
  11. Walter Benjamin: Briefe (Cartes), Frankfurt/Main 1966, S. 778
  12. dto., S. 784
  13. Jordi Llovet, en: Scheurmann, Para Walter Benjamin, S. 216
  14. Jordi Llovet, en: Scheurmann: Para Walter Benjamin, S. 218
  15. Walter Benjamin: Das Passagenwerk
  16. El sitio web del Memorial [EN] [CA] [ES] :
  17. La iniciativa cultural Passatges [CA] [ES] [EN] [FR]:
  18. Ingrid Scheurmann / Konrad Scheurmann Dani Karavan - Hommage an Walter Benjamin, Der Gedenkort "Passagen" in Portbou [DE] / Dani Karavan - Homenatge à Walter Benjamin - Hommage à Walter Benjamin [CA] [FR]